La verola ja apareix descrita en textos xinesos i indús 1000 anys a C. Però no apareix en els clàssics de Grècia o Roma ni tampoc en l’Antic i Nou Testament.
Figura 1
Tampoc està molt clar si va afectar l’antic Egipte: Al museu d’El Caire hi ha la mòmia de Ramses V (mort l’any 1157 ab. JC) amb senyals pustuloses que podrien ser varola. L’any 1980 es varen estudiar petits troços de pell sana d’aquesta momia i no es va detectar cap virus; no s’han permes prendre noves mostres.
A Atenes (430 a JC) hi va haver una epidèmia (descrita per Thucydide), que podria haver sigut verola, però també tifus exantemàtic o pesta. L’origen de l’epidèmia fou el Nord d’Africa (i tant podia ser pesta com Verola)
Cal esperar el 570 d JC per trobar de nou la malaltia: Marius, bisbe d’Avranches i també l’Alcorà. Per tant la verola arriba a Europa o l’any 570 o bé amb la invasió dels àrabs a partir del 710.En la verisió de Marius no hi ha una decripció clara de la malaltia que permeti reconeixer clarament, però podria ser-ho. I en la versió de l´Alcorà diu (de forma poètica) que Déu va enviar uns ocells que van fer ploure pedres que provocaven pústules contagioses sobre uns assatjants del exèrcit critià d’Etiopia que volien destruir la Kahaba (la pedra negra donada per l’arcàngel Gabriel a Abraham) i varen matar el cap i delmar les tropes.
La primera descripció completa juntament amb el diagnòstic diferencial amb la rubeola la va fer Rhazés, un metge persa l’any 910.
La conquesta d’Europa pels àrabs va difondre la verola d’Egipte al Magreb, Espanya i França. Les croades (1096-1254) van ser una altre xoc entre les civilitzacions que també provocà la disseminació de la verola, després ha estat sempre present fins fa 30-40 anys. Al segle XVI arribà a Anglaterra, afectant l’any 1562 a la mateixa reina Elisabet I, que va quedar molt deformada (com la majoria dels afectats, però aixó no li va impedir de portar una vida amorosa molt intensa fins ben gran).
Figura 2
La conquesta d’Amèrica, va introduir la malaltia al Nou Continent: les poblacions índies eren molt receptives i va provocar estralls, provocant al 1517 una hecatombe a l’Espanyola; després va apareixer al Canadà, on va delmar la població d’Hurons i Iroquis. Tant els francesos com després els anglesos, la van fer servir per fer guerra biològica deixant abandonats «capots enverinats». De fet en molts casos els vestits van ser origen d’epidèmies naturals, degut a la gran resistència del poxvirus a la desinfecció.
Era un problema greu, el segle XVI va provocar la mort de unes 400.000 persones (aproximadament un 15% dels afectats morien) i un terç dels cecs eren deguts a la verola).
Hi ha hagut morts ilustres com la reina Maria II d’Anglaterra (1494) als 32 anys i el Gran Dofí (1711) i el rei Lluís XV (1774) (aquest la va passar dues vegades: als 18 anys -una possible varicel.la- i als 64 anys, que morí). Aquesta darrera mort va convencer la Cort de fer-se variolitzar.
Figura 3 Figura 4 Figura 5
Figura 1: Gravat azteca amb infectats de verola.
Figura 2: Reina Elisabet I
Figura 3: Maria II d´Anglaterra
Figura 4: El gran Dofí (Rei Lluís de França)
Figura 5: Rei Lluís XV
Pròximament seguirem amb la història de la verola: la variolització