Els primers escrits relacionats amb la vacunació daten del segle XI i corresponen a textos de la literatura xinesa. ‘El tractament correcte de la verola’ va ser atribuït a una monja budista que va viure durant el regnat de Jen Tsung (1022 a 1063) i va exercir l’art de la inoculació antivariólica a partir de malalts que patien la verola. Un altre llibre mèdic xinés, ‘El espill daurat de la Medicina’, descrivia quatre formes d’inoculació antivariólica. No obstant això, a Xina va perdurar la creença que la variolización era una tècnica estrangera, originària d’Índia. Pareix que des de temps remots a Àsia, África i Europa De l’Est se sabia que a través de la inoculació de crostes variólicas procedents de persones que patien la verola (variolización) , la malaltia podria ser transmesa de forma més dèbil a la persona sana i d´aquesta manera «inmunitzar-la» de tornar-la a patir.
En l’Índia amb tal propòsit es col·locava les persones sanes prop dels variolosos perquè contragueren la malaltia, se’ls feia ferides, es tapaven amb les robes dels malalts que estaven impregnades de les matèries contingudes en les pústules varioloses, fundant-se en l’observació que la infecció provocada solia seguir un més benigne que l’adquirida accidentalment. Però la tècnica més practicada era la de inoculació davall de la pell o en la dermis. La mateixa es realitzava per punció o per incisió, introduint la substància inoculada davall de la dermis o s’estenia el contingut de les pústules sobre la dermis per mitjà d’un vesicatori.
En Turquia es practicava la variolización d’esta manera i va ser coneguda a Europa principalment per una comunicació del metge italià Timoni i introduïda en 1717 per Lady Montagne, esposa de l’Ambaixador Anglés a Constantinoble, que va fer variolizar als seus fills. Este mètode va tindre els seus seguidors a Anglaterra i França encara que va ser prohibit, com també els altres mencionats, perquè es va comprovar que havien sigut el punt de partida de grans epidèmies de verola.
En Gran Bretanya no va haver-hi coneixement de la variolización fins a 1721, data en què anteriorment anomenada Lady Mary Wortley Montagu (foto)la va introduir després del seu retorn de Constantinoble. Des de la cort britànica, la pràctica de la variolización es va estendre a tot el país i, a partir de la meitat del segle XVIII, la resta del continent europeu.

La variolització va ser molt important en el camp mèdic, ja que va preparar el terreny científic per a la introdució de la vacunació per part de Edward Jenner, un pas molt important per a la humanitat.
Pròximament: La introducció de la vacunació